SENSE TU NO SÓC NINGÚ

Treballant la dependencia emocional amb joves i adolescents

Introducció

L’adolescència és una etapa de creixement de possibilitats, però també de creixement de la vulnerabilitat. Al propi procès adolescent, de per si mateix complicat, podem afegir infàncies on la reprovació i poca valoració han estat una constant; trobarem llavors, com els riscos de conductes disruptives o problemàtiques es disparen. Si parlem  de  riscos,  sempre  pensem  en  problemes  com  a  conductes  violentes, problemes d’alimentació, o consum de drogues, però també hem de mirar el dany emocional. A aquesta suma de condicionants es suma també una societat amb moltes necessitats emocionals, una falta d’autoestima tant en homes com en dones que deriva   en   problemas   de   Dependència   Emocional.   Cada   vegada   veiem   mes adolescents i joves que confonen l’amor amb la dependència emocional, donant en ocasions lloc a relacions de violencia.

La dependència emocional es defineix com un patró persistent de necessitats emocionals insatisfetes que s’intenten cobrir d’una forma desadaptativa amb altres persones (Castelló, 2000).

Anteriorment, es consideraven persones depenents a aquelles que es mostraven submisses, necessitades d’afecte.. A l’actualitat però s’han descrit diversos tipus de dependència emocional en les relacions interpersonals:

1. Dependència emocional de tipus convencional (passiva o submissa). Es refereix a les persones subordinades i submisses, que fan el que l’altre diu; capaços d’acceptar humiliacions, li atribueixen característiques idealitzades, doncs són qualitats que li fan falta com l’amor i la confiança en si mateixa.

2.  Dependència  amb  vinculació  oscil·latòria.  Fa  referència  a  les  persones  que presenten  característiques  de  dependència  només  per  un  període  de  temps;  la persona evita tenir parella després de pasar per l’època de la dependència fins que ressorgeix la necessitat de tenir afecte.

3. Dependència emocional dominant. Descriu a persones que implanten temor en la parella perquè no les abandoni. Es domina a la parella mitjançant menyspreu, explotació i imposició. Tenen el poder en la relació, satisfan així la seva necessitat afectiva.

La dependència emocional de tipus passiu o submís és més freqüent en les dones i està  caracteritzada  per  l’ansietat  La  persona  sent  temor  de  ser  abandonada  o rebutjada i adopta un paper submís en les relacions interpersonals amb la finalitat d’evitar el rebuig i/o abandó, per tant, és procliu a estar en relacions abusives, davant la seva dificultat per acabar una.

La dependència emocional passiva es caracteritza per excessives demandes afectives i estretes, baixa valoració de si mateix, idealització de la parella, necessitat imperiosa de l’altre, establiment de relacions desequilibrades, abandó o modificació de plans propis per satisfer als altres, por excessiva a la solitud i al desemparament, desitjos de protecció, desconfiança, comportaments de submissió, pensaments obsessius entorn

de la parella, gelosia, cerca de seguretat, exclusivitat sexual i afectiva, a més de creença en els mites o estàndards romàntics de la societat. La dependència emocional passiva s’ha relacionat amb l’aparició de danys físics i emocionals, ja que aquestes persones creuen que estimar és oferir-ho tot, per tant, justifiquen les conductes de la parella de manera idealitzada i solen tenir gelosia irreal davant l’ansietat de perdre-li. La seva autoestima disminueix i s’aferren a la relació, sense ser capaces d’acabar-la.

Des dels models derivats de l’aprenentatge social, la dependència emocional s’entén com un patró conformat per aspectes cognitius, emocionals i conductuals que presenta un individu, enfocats cap a una altra persona com a font de satisfacció i seguretat personal. Això porta amb si creences errònies sobre l’amor i de la vida en parella: comporten pensaments irracionals, no es pot concebre la vida si no és dins d’una relació, encara que aquesta no sigui molt satisfactòria. Existeix una manca afectiva primerenca i una focalització excessiva en fonts externes de l’autoestima.

Característiques fonamentals de la dependència emocional

    Ànsia desmesurada de sentir l’aprovació dels altres.

    L’excessiva manca afectiva predisposa a mantenir relacions “en exclusiva” on es  produeix  una  exagerada  necessitat  de  disposar  constantment  de  la presència de l’altra persona.

    Dificultat  per   mantenir   relacions  igualitàries.  En  les  relacions  que   així s’estableixen, es tendeix a posicionaments de subordinació o “asimètrics“.

    Aquesta subordinació és un mitjà, i no una fi. Els dependents emocionals es donen per rebre pel seu terrible anhel de mantenir la relació.

    Encara que les seves relacions no omplen el buit emocional que pateixen, sí que ho atenuen.

    La ruptura els suposa un autèntic trauma, però els seus desitjos de tenir una relació són tan grans que, una vegada han començat a recuperar-se, busquen amb el mateix ímpetu una nova relació. Solen tenir una perllongada història de ruptures i nous intents en cadena.

    Presenten cert dèficit d’habilitats socials. La seva baixa autoestima i constant necessitat d’agradar, impedeix que desenvolupin una adequada assertivitat. A més, si la seva demanda d’atenció cap a una altra persona aconsegueix certs límits, poden manifestar-la sense importar-los massa la situació o les circumstàncies, quedant així en evidència una falta d’empatia.

    Baixa autoestima i un autoconcepto negatiu no ajustat a la realitat.

Pel que fa a l’associació entre la dependència emocional i la violència en el festeig, diferents estudis van trobar una relació significativa entre ambdues.

Justificació

Les dependències són elements inhibidors, tant de l’autonomia personal com de la seguretat.  Per  tant  la  seguretat  de  l’individu  suposa  la  capacitat  de  sentir-se independent, com la capacitat de dominar la situació, de poder entendre i controlar les pròpies reaccions, de confiar en les pròpies possibilitats per exercir una activitat o afrontar qualsevol situació imprevista.

Les  conseqüències  d’aquest  tipus  de  dependències  són  bastant  greus,  ja que  la relació de parella és bastant desequilibrada, donant lloc a l’explotació, dominació, maltractaments…etc; així i tot amb tot això s’activa un cercle viciós, on la persona es porta pitjor amb si mateixa i cerca de manera més insistent un subministrament afectiu extern.

L’etapa del “festeix” és una etapa on les persones tenen l’oportunitat de conèixer-se, aprendre a compartir, identificar afinitats…

Són les primeres relacions amoroses on es formen les idees inicia’ls sobre què s’ha d’esperar d’una relació de parella i com comportar-se en la intimitat, pautes de comportament que repercuteixen, juntament amb altres factors, en les vivències que

un tindrà en l’etapa adulta.

Estudis previs refereixen que la presència d’ansietat per separació com a indicador de dependència   emocional   en   les   relacions   interpersonals   il·lustra   les                                                                                                     variables

associades a l’origen de la violència en la parella.

Treballar l’autoconeixement dels joves (descobrir-se a si mateix), l’autoestima, treballar els mites i estereotips en relacions amoroses, les habilitats socials… incideix positivament en les relacions que el jove/adolescent estableix amb si mateix i els altres en l’etapa adulta.

A  través  d’aquesta  relació  terapèutica  i  educativa  es  treballaran  algunes  de  les creences que els adolescents tenen entorn de l’amor i a les relacions de parella. Es

posaran de manifest les distorsions de les mateixes, que els poden portar a configurar una relació de parella no igualitària i tolerar situacions d’abús, ja que no reconeixen o

minimitzen determinades senyals de possessió o violència.

Així mateix, volem que aprenguin a cuidar-se, treballant la seva identitat, la seva valoració  i  autoestima  més  enllà  de  la  seva  identitat  de  parella,  atès  que  sovint

aquestes adolescents, es “obliden” d’elles, sent tot per i per a la parella.

Objetius de la formació

– Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions

– Identificar les emocions positives i negatives

– Identificar les senyals d’alarma:

    No ser capaç de posar fi a una relació de parella negativa.

    Aguantar i justificar a la parella encara tenint un comportament violent, poc afectiu, etc.

    Pensar a canviar la forma d’actuar o de comportar-se de la parella.

    Sentir atracció per homes distants, freds, poc afectius…

    Viure en una constant ansietat i cada dia esforçar-se per aconseguir l’aprovació de la parella.

    Pensar que estimar és patir

    Creure que la culpa que la parella actuï d’una manera incorrecta és culpa de la persona que presenta el trastorn de dependència emocional.

– Identificar pautes i comportaments que indiquen dependència emocional

– Treballar l’autoestima i l’autoconeixement

Perfil a qui va dirigit

Professors  de  primària.  Especialment  orientat  a  docents  dels  darrers  cursos  de primària (5e i 6e)

Metodologia

La metodologia serà dinàmica i participativa. La idea es poder obtenir idees clau que ens ajudin a treballar amb l’alumnat el concepte de Dependencia emocional, identificar pautes i comportaments que ens indiquen que existeix una dependencia, relacionar la depdencia emocional amb la violencia en la parella i treballar l’autoestima i l’autoconeixement.

Activitats

Durant el taller es treballaran mitjançant una dinàmica participativa els següents temes:

– Les causes que originen la dependència emocional.

– Forma de vinculació de les parelles.

– Característiques pròpies de les persones dependents i de les seves parelles, així com les fases de la seva relació.

– Què succeeix quan es trenca una relació de dependència emocional.

– La pròpia història personal de relació.

– Formes més saludables de relació.

– Relació entre dependència emocional i violència de gènere.

Professionals que portaran a terme la formació

Puri Cosgaya: Psicologa, Mediadora familiar i coordinadora de parentalitat

Eloi Batista: Educador i integrador social, Terapeuta sistèmic i especialista en infància en risc

Cost de la formació

Aquesta formació está dividida en 2 sessions teòrico pràctiques  d’1.5 hores

aproximadament

El cost de la formació es de 200€